.JPG)
Imatges inédites. Els serveis forestals i bombers , intentant avui diumenge obrir pas al camí, l'arbre és al mig del pas. Foto: (David. JABALÍ PRESS)Una de les publicacions on ha aparegut aquesta imatge la veuràs aquí.
.JPG)
Aquí el cartell on s'anuncía el roure com a arbre monumental de més de dos segles. 
Alguns jabalís ja han fet acte de preséncia per la "zona zero", aquí les bicis d'en Joan i en David per donar constància dels fets.
Hola Bikers:
Alguns pensareu que aquesta crónica és una mica insípida en quan a contingut, peró és que aquest arbre és el mínim que es mereix, ser recordat per tots aquells que l`hem tingut com a referéncia per les sortides a peu ó en bici i com a motiu de moltes fotografíes.
No ha sortit al telenotícies, pero com que tenim corresponsals per tot arreu, aquí us podeu posar al corrent.
El Roure de Santa María del Montnegre surt a totes les guíes del parc natural, pasava dels dos segles, segons he trobat per referéncies, era catalogat com arbre monumental per la Generalitat, peró no ha pogut amb la força del vent del pasat dijous.
Gràcies a l'imatge enviada al nostre correu per Òscar podem veure com ha quedat. Sincerament no crec que aixó tingui solució. Peró segur que el camí que puja amb molta pendent fins pasar pel seu costat, durant molts anys seguirà dient-se pels bikers, LA PUJADA DEL ROURE.
Aquesta és una imatge clàsica de les milers que deu tenir aquest arbre, guardades a les cases dels amants de la natura i l'excursionisme.
.jpg)
Fotografía cedida per Òscar, i ara que posaràn....? un BONSAI ? 
Fotografía ben fresqueta enviada a redacció. Camí d'Hortsavinyà...i jo sense bici !!! Agreïr la col-laboració amb nosaltres de gent com Oscar i l'Alex que col-laboren amb imatges tan xules, també dels jabalís Joan i SuperDavid. Sentim no poguer publicar-ho tot el que entra, peró sí que es guarda a l'arxiu de JABALÍ PRESS. Alex, t'esperem al meeting point per sortir plegats un dia, ves mirant el xat., que aquesta bici de la foto no me la veig fent el passeig marítim de Sant Pol, je je.
El arbol milenario de Tenerife tiene el interior reforzado de hormigon, ellos saben cuidar su turismo, aquí este ya no tiene arreglo.Como dicen mis compañeros que pongan un bonsai.
ResponSuprimeixDios Jabaliteros, parece como si un espartano enfadado le hubiese dado un golpe al pobre arbolillo...
ResponSuprimeixQue Dios lo tenga en su Gloria...
Os acompaño en el sentimiento amigos..
Hola Jordi,
ResponSuprimeixGràcies per fer-nos saber això del Roure de Santa Maria del Montnegre.
Ens n’hem fet ressò : El Roure de Santa Maria del Montnegre ha caigut
Salut i endavant.
para información, el hormigon no refuerza un arbol sino que lo debilita accelerando el proceso de pudrición, ademas el hormigon no tiene las mismas caracteristicas mecanicas que la madera (no es flexible).
ResponSuprimeixUna lastima que haya caido una parte de la historia del lugar.
Quina putadaaaaa, jo em vaig quedar amb les ganes de veure-ho, tot just fara un any que surto amb la btt, i aquesta tenia que ser una sortida abans ,fa tot just un mes, de operarme de miopia, i la tenia programada per d'aqui dues setmanes :( El divendres vaig anar per Hortsavinyà, i la cosa estava molt plena de neu, tanta, que era gairebe imposible anar ni pels carrils que deixaven els cotxes. Vaig escoltar com dos cotxes ho deien, que l'arbre havia caigut, no m'ho creia, pero el dissabte ja m'ho va anar dient mes gent... Quina putada un altre cop :( Em quedaré amb les ganes d'anar-hi, pero hi aniré, encara que ja no hi sigui, te que ser un punt de referencia.
ResponSuprimeixErnest.
OK, Ernest, suposo que deixaràn la soca i alguna referéncia.Gràcies per visitar la page i si ens veus pel Montnegre no dubtis en saludar. Salut i força als pedals !!!
ResponSuprimeixJORDI
Ho faré, diria que Diumenge vaig veure algu, per que us segueixo una mica, amb el mallot de jabalibikers, estava al costat de l'erola, jo anava amb cotxe per aixo, un ibiza.
ResponSuprimeixQue vagi bee!
Ernest
La natura ha lluitat contra natura i se'ns ha endut una part del nostre cor. Ens hem de resignar i el que ens queda es conservar el nostre entorn per a que els altres arbres arribin a 200 anys o més i obtenir molts arbres centenaris.
ResponSuprimeixEls Amics del Bosc isclenc
Sempre serà la pujada del Roure Gegant
ResponSuprimeixsi os gustan los arboles os recomiendo ver el castaño con el tronco mas grande del pais, 12 m de perimetro
ResponSuprimeixEl castanyer d'en cuc (canoves)Bonita excursion para estos bikers. adelante con este bloc, lo sigo desde hace un mes, muy ameno.
http://www.xtec.cat/~tgarcia3/muntanya/itineraris/castanyer_den_cuc/Castanyer%20d'en%20Cuc.pdf
Núria LLinars.
Jordi, y amigos jabalis super Bikers, primeramente gracias por los deseos de recuperación para mi Padre.
ResponSuprimeixSegundo, que buenas fotos con nieve, este domingo haremos una ruta con nieve y esperemos neve por alla (por fin) es la primera vez que rodaremos bajo estas circunstancias y esto es por que tendremos que hacer un ascenso al Volcán de Colima a dos horas de Guadalajara.
Esperemos nos valla bien.
saludos estimados amigos, y gracias por su amistad.
Seguimos en contacto
el vostre blog és la referència del mon biker del Montnegre!!! Com ja he dit per altres fòrums, una llàstima això del Roure, a tothom que se li diu es queda de pedra, n'hi ha que ni s'ho poden creure.
ResponSuprimeixPer cert, he pres una de les fotos per penjar-la al meu blog, amb el vostre permís.
Un petó biker.
JABALI BIKERS y el roure gegant están hermanados para siempre
ResponSuprimeixun jabato
Nosaltres vam fer a peu el gr 92, i ens vam desviar fins al roure. D'això fa un més. Qui ens havia de dir que seria l'última vegada que el veiem en el seu esplendor. Fa un any, també va caure el pi gros d'Olzinelles. Quina pena!
ResponSuprimeixLes caminants del Maresme.
aurora
ResponSuprimeixMe ha dado mucho tristeza, peró la naturaleza igual que les da la vida la quita.
Las caminantas del mediterraneo.
Elvira
ResponSuprimeixRequiem por el roble
Se nos cayó el más noble,
el que nos daba energía,
el más grande de los robles
que al Montnegre daba alegría.
La ermita de Santa María
se queda sola, sin sombra,
la naturaleza, de aquella obra,
hizo la mayor alegoría.
Hincado en la tierra,
en la longitud del tiempo,
con los brazos abiertos mirando el cielo,
viejo y cansado vencido por el viento.
Elvira Sancho
bonita poesia para un roble que tantos amaneceres y atardeceres habrá visto.
ResponSuprimeixDavid Jabato biker