
Avui era un dia esperat, feia ja molts mesos que em rondava el cap anar al CAstell de Burriac desde casa, però una cosa per un altre, no trobàvem un dia i el tema de ser sortida molt llarga, ho feia complicat.
Avui el quadrant familiar ho permetria i s'havia d'aprofitar, Andres i Jordi ,estàvem disposats a fer l'excursió sense preses.
Ens trobem a les 8 ja amb un bon solet que feia preveure el que seria la jornada, Joan i Dani C. hi son al meeting point, disposats a acompanyar-nos un bon troç de la ruta.
Així doncs sortim els quatre de S.Cebrià direcció S.Iscle. Encara no hem fet deu metres ens trobem amb un bon grupet de "Indios Bikers", compartim ruta amb ells fent xarradeta, ens donen records per en Rafa i els deixem abans de S.Iscle per endinsant-se dins al bosc i comencem a fer rampes. Anem dosificant doncs som coneixedors de la maratoniana jornada.
Pujem fins a Collsacreu per fortes rampes conegudes , travesem carretera i tornem a agafar pista direcció al Santuari.
Un cop allà ,ens acomiadem dels nostres companys, nosaltres dos havíem decidit anar d'una tirada sense esmorzar ,en autosuficiéncia, geles, fruita i demés, i ja parariem a la tornada. El migdia seria dur ,i ens agradaria ens agafés ja amb les pujades fetes.
En Dani i Joan van esmorzar al SAntuari, on veig segons el xat van saludar a una bona rider, en plé entrenament abans d'anar als Alps.
Nosaltres continuem , anar hidratant i reposant energía....
Creuem carretera que va a LLinars i continuem direcció a la Torrassa del Moro.
Un copa allà veiem que ja està reformada la torre i els seus voltants. Està força maco, banderes, uns serveis nous, i inclús un senyor que controla tot que ens convida a pujar dalt de la torre.
Per primer cop pujem per dins, les vistes són impresionants !!
Ja portavem uns 34 kms, anavem bé, però el sol picava de valent.
Aquí sota teniu la panoràmica i al veure el CAstell de Burriac a l'horitzó, penso que la mentalització nostra es la correcta, ja arribarem...però sempre segurs de que ho farem.

Deixem la Torrassa del Moro i ja baixem creuant per pistes conegudes per nosaltres per encarar capa Argentona i després capa CAbrera, per on havíem decidit pujar.
No erem coneixedors ja d'aquells terrenys, ai ! Noé, que bé ens haguesis vingut de guía,jajaja, si ens haguesis vist moments després encara estaries pel terra rient.
Parem al poliesportiu i carreguem aigua fresca i carreguem forces, el castell el tenim a la vista, una fotillo desde sota i capa amunt.
La veritat es que estavem pujant molt bé, fortes rampes ,però a ritme constant, anavem guanyant metres i el cim cada cop el veiem més a tocar. Ja era migdia, el sol era fortísim, crema solar i el que volgueu, però ens acostavem als 50 km de ruta forteta i ja havíem pactat una paella i un bany a la tornada que ens feia picar pedals amb més ganes.
Però aquí bé l'anecdota de la ruta, no podia ser d'una altra manera...
La pista amb molt de sol, així que veig un corriol de pujada amb molta ombra que feia pinta de creuar pujant. Andrés està d'acord, anem a provar !!! . Surt molt bé la jugada, tallem i tornem a la pista, chapeau !!
Tornem a fer-ho per segona vegada, corriolet que talla i sense que ens doni el sol, som uns màquines, jeje.
Ja ens veiem a prop i com el jugador viciat anem a per la tercera... però aquesta vegada el corriol es complica una mica pujant. Per orientació anem bé, però acabem carregant la bici com podem, pedres, roques, ara estira tú, ara t'ajudo jo, escalada en pura regla, ja era més dificil baixar que pujar. Propera inversió jabata, jipiese !! jajaja, era una ruta per excursionisme a peu, el cas es que nes vem fondre, però no ho dubteu, vem arribar !!!!
Arribem amb quasi 80 kms, al xiringo de platja Btakora de CAnet, ens guarden les bicis i ens fem un ràpid i merescut bany, per després fer la tant merescuda paelleta.
I capa casa que fem tard, ja jaja, repte aconseguit
S.CEBRIÀ-SANTUARI-TORRASSA-BURRIAC I TORNADA.
79.4 KMS - 5H 25 M. EFECTIU - MITJANA 14.8 KM/H
Salutacions pel senglar Carles, a hores d'ara a punt de marxar capa Liverpool, per encarar una aventurilla personal. Aquí t'esperem al nadal, els jabalís i el Montnegre !!!! dw

Tornada a bon ritme per carretera fins Arenys de Mar, on ja tirem capa MAr i fins CAnet, ja a uns sis kms de casa.
Jordi, gran ruta, gran crònica i grans companys, si senyor.
ResponSuprimeixJaaaajaaaajaaaa, no me lo puedo creer. Anda que sois brutos!!! Subir al castillo por el camino de piedras?!?!?! Si ya es dificil por las rampas de la pista normal, por el sendero de piedras es...es...uffff, no sé ni como decir, jajaja
ResponSuprimeixEstais como cabras!!!
Para la proxima avisa con tiempo y os hago de guia por los senderillos de la zona. Estos senderos por donde os habeis metido, suelo patear todos los dias con mis perros. Es mi territorio, jeje.
Nois, gran sortida... I GRAN FINAL !!!
ResponSuprimeixQUINA PINTA LA PAELLA !!!
MMMMMMMMMHHHGGGGGGGGGG !!!!!
Qué buenas imágenes habeis sacado jabalís. Cuidaros.
ResponSuprimeixque pedazo de ruta ..!!!!! como me lo he pasado leyendo esta cronica,viendo las fotos y encima en mi mesa de ordenador bien fresquita tomando una cervecita.sois unas maquinas todoterreno,que envidia bikers..!!abrazos.
ResponSuprimeixQue es esto del ajo ?, Andres,aquí nos perdimos algo...
ResponSuprimeixLa proxima company, llevaremos cuerdas de escalada y dejaremos una via abierta ,jajaja
Saludos Trui,Ginetas,Dani, Xavi, esta fué de las sonadas para unos mortales como nosotros.Pero la verdad es que ahora ya pica fuerte el sol.
No seriais vosotros los que nos encontramos subiendo por el pedregal, mientras nosotros bajavamos XDDDD
ResponSuprimeix