JABALI BIKERS - CLUB CICLISTA SANT CEBRIÀ

JABALÍ BIKERS - CLUB CICLISTA SANT CEBRIÀ
COLLA D'AMICS AMANTS DE LA NATURA I ENAMORATS DE LA BICICLETA .
EL NOSTRE PARADÍS ES EL PARC NATURAL DEL MONTNEGRE I CORREDOR, AIXÍ COM EL MONTSENY.
FACEBOOK.COM/JABALIBIKERS
JABALIBIKERS.COM
trobatbe@hotmail.es

TRADUCTOR DE LA WEB

dilluns, 8 de juliol de 2013

QUEBRANTAHUESOS 2013 i més cosetes...

QUEBRANTAHUESOS 2013




Hola a tothom:

Aquesta es una marxa cicloturista de les de veritat, de les que tens que entrenar bé i amb temps, al menys per a mi, ja, ja,ja.
Tot començava fa temps amb Òscar que ja l’havia fet l’any anterior i es va quedar meravellat de la vivència i ens convenç a Carles i a mi “Dani C”, no massa complicat per cert.  Fem planing d’entrenament i ” zas , en toda la boca”,  a tres mesos de la prova, caiguda d'una escala i dos peus fisurats amb doble esguins de grau 3.  Ja anava just d’entrenament i ara això, no passa res, jo soc dur de cap i en cap moment em nego a anar-hi,  sigui com sigui, l’ acabaré. 
Els meus companys segueixen entrenant mes que mai i jo mirant, quina enveja, tot just a 4 setmanes de la prova em treuen muletes i intento posar-me a tope per la QH, entrenaments de llarga distancia i amb desnivell, tot sembla estar de manera decent per acabar al menys i la última setmana “zas”,  un altre cop amb problemes tècnics, un gra molt molest just a on apolles el cul al sallent, per dir d’alguna manera mes suau, jajaja, no passa res, jo vaig com sigui, quedem per pujar a Sabiñánigo el divendres per recollir dorsals i fer nit al càmping, volíem passar el cap de setmana allà per anar mes tranquils per tema horaris. 
 Dissabte  després de dormir poc, molt poc, quedem a les 5h per esmorzar tot el que poguéssim, el dia seria llarg,  agafem furgo i cap a la sortida que anem.
 Tot semblava molt pro per ser una marxa, semblava que estiguéssim al tour de França, jajaja. 

COMENÇA L'HORA DE LA VERITAT

Chupinazo de sortida, nervis, nervis i que passa que no sortim? Mes de 10.000 bicis no surten tant fàcil del poble, a 34 minuts del chupinazo comencem a moure’ns una mica, per fi quan sortim agafem una autovia direcció al primer port, espectacular imatge, tota  l’ autovia plena de cascos de tots colors, quanta gent i tots nerviosos, uns que et tanquen els altres que no tiren... en fi , quan portem uns 10 KM veiem al davant una montonera de bicis per terra, manillars per aquí rodes per allà i gent, molta gent per terra, molt dantesc però es el que hi ha, aconseguim per poc esquivar la caiguda i seguim el camí, una mica tocats pel que acabàvem de veure però sense parar, al cap d’uns km començo a notar el maleit gra, crec que anirà a mes i començo a pedalar sentat de canto, arriba el primer port, el Somport, aconseguim coronar sense problemes, al cim molta gent animant, quin subidon et dona això !!.
Parem per menjar alguna barreta al avituallament i posem roba per fer la baixada mes llarga del dia uns 40 km. de baixada amb fred, anem per fer el segon port tot planejant uns km. i aviat notem que comença la pujada del Marie blanque, un port de categoria especial, curt, però molt intens,  sobretot els últims km que jo vaig tindre de parar per culpa de les rampes a les cames.
Carles va tirar per anar per temps i Oscar com no, solidari amb mi, que m’esperava.
 Maleit gra, que em feia pedalar malament , tot patint aconsegueixo coronar el famós Marie blanque amb el gaitero que ens esperava a dalt, una mica de baixada i avituallament, que dir del avituallament, amb el que hem pagat... i sols plàtans i taronges amb aigua i coca cola calenta, que trist!!!.
 Seguim tirant cap avall per anar a pel tercer port, el Portalet, el mes dur per mi, no per intens però si per llarg 29 km. de pujada constant de 4 o 5 % de mitja, 3 avituallaments en aquest port, això ho diu tot, mes parades per fer estiraments i algun sanitari per posar-me Reflex, que bé que anava el Reflex!! ,jajaja, al final agonitzant una mica aconseguim arribar a dalt del Portalet, a la frontera gent animant, tornava a tindre subidon, jaja Oscar com sempre animant-me,” ja esta fet això” em deia, però no, encara quedaven 50 km. i l’últim port, petit però s’ha de fer, començava a creure que si que ja estava, però no, últim port Hoz de jaca de 2,5 km nomes, però que mal parits que eren, mitja del 6%, collons amb la guindilla final !!
 Al coronar si que ja creia que estava fet, però quedaven 16 Km. plans amb el vent de cara bastant fort que es feia difícil avançar, sort de l’ Oscar que anava sobrat i es posava al davant per oferir-me roda, que bé tindre companys solidaris que no els importa el temps, un 10 per a tu Oscar de veritat!!!!, al final entrada a meta tots dos amb 9h 58 m, crec que si no fos per el maleit gra haguéssim anat amb en Carles que va trigar 8h 34m, que per cert quan estàvem per meta,  Carles ja anava per mig camí de casa el podrit, jaja,ja.
  Arribant  a Sabiñánigo, en plena meta,  tota la claca de la  família i amics fent fotos i cridant , quina alegria que dona això,  després de tot el que hem passat, crec que l’any que ve i tornaré per fer la prova sense problemes i  per veure a on soc realment.
 I això es tot, bueno no, falta una crítica a la organització, crec que 64€ donen per alguna cosa mes que plàtans i taronges als avituallaments, ja sabem que es una empresa i per tant un negoci, però no fa falta collar tant a la gent.

Fins aviat amb nous reptes.

Dani C. 
JABALI BIKERS - C.C. SANT CEBRIÀ





Reportatge emès a Teledeporte. Està força bé, podreu veure la prova desde el punt de vista de diversos protagonistes de diferents nivells.


Estampa típica d'aquests paratges.




Aquest moment, es sempre el més esperat en aquestes proves....FELICITATS FINISHERS !!!
Menció també a IronOli , del que no tenim imtages, però que va creuar meta en 9h30.

FELICITATS A TOTS QUATRE FINISHERS DE PART DE TOTA LA COLLA. AQUESTA ES DE LES BONES.  I...  L'ANY VINENT SEREM MÉS !!! 
Ja comuniquem desde ara, que el team senglar tornarà a lluir a la QH i amb equipació específica de carretera...Qué cony !! si el Barça té tres equipacions, a veure perquè no podem tenir nosaltres una de btt i una de carretera ?? jejeje.

SORTIDA DEL DISSABTE 6 JULIOL (CARRETERA)

 D'esquerra a dreta,  Joan, Jordi, David i Dani C.
Aquest dissabte vem quedar molt d'hora, i vem donar una volta amb flaka per la costa, per desprès pasar per Vidreres, Sta Colma de Farners i recuperar la costa fins Sant Cebrià.
La sortida era d'aquelles poc preparades i el millor..., la presència de Superdavid, darrerament molt car de veure, desde que va marxar a viure a Bellvitge i treballa molts caps de setmana.
Una bona volta, al final , a una mitja de 29 km/h, no teniem intenció d'apretar, però algú treu el ganivet, el posa entre les dents..i no sé que pasa que comença a embalar-se el "trenecito", jajaja.
I això que a l'endemà anavem a una pedalada... després posaré algo del tema.
Anècdota de la sortida
Parem a Lloret a fer una Coca -Cola, anem a pagar....
Recolzats a la barra, dos policies municipals de Lloret de Mar,  d' uniforme. 
Un d'ells ene pregunta:
-- Qué !! Aquest any fareu la Cebrianenca ? Vaig llegir a la web que no la fareu... la faig fer l'any pasat i bla, bla, bla,bla,,

Si es que no podem sortir de casa !!!


PEDALADA D'OR 

CREU ROJA. MARXA BTT SOLIDÀRIA A SANT CELONI


Moment recollida de dorsals. On està Wally ?? trobareu el "bitxo senglar" a la foto ?. NO si ja sé el que heu mirat primer, es més a la dreta, home !!!

I si el dissabte vem fer carretera, diumenge ens tocava muntanya i  ser solidàris.
Marxa BTT a Sant Celoni, on el cc.sant celoni , Macumbikers i Cabres del Montnegre, col.laboraven a organitzar-la, conjuntament amb els membres de la Creu Roja
Capa allà vem anar en Joan, Joel, Rafa i jo mayeix, Jordi.
Les cametes anaven una mica carregades, perà aquesta no era competitiva, eren uns 25 kms, per tant, abans de les onze estariem a casa. Havíem anat a Sant Celoni amb la jabatofurgo !!!
Bon ambient i bon recorregut, cares conegudes, salutacions prèvies i a gaudir de la ruta.
Puja i baixa ben senyalitzats pels Macumbikers, molt agradable de fer, cadascú al ritme que vulgui.
Alguna parada de reagrupament i final amb una bona botifarrada a l'ombra, que el sol apreta !!
Felicitar a totes les colles per la bona feina feta i merci a Juan de Macumbikers, per cedir les imatges que en aquest cas he segrestat.
Un cop arribats a casa, encara va donar temps per compartir dia amb la family i anar a la platja i tot.
I res més, fins la pròxima !!
Penseu que nomès intentem fer un tastet de les sortides, però evidentment no es poden posar totes, aquí ningú entrena, però entre setmana els senglars surten a peu, en flaka ,en burrita, no ho fan perque els hi agradi, no !!! .... els molt putes,  ho fan perque jo no doni abast a publicar....jajaja.
Dit així sembla que jo no surti...
La pròxima crònica segurament serà del meu company tri, Dani V.,  que va anar aquest diumenge a Badalona a pasejar el tritraje senglar a la SERtri, a la distància sprint. Però ja està bé per avui.
Continuarà...

Moments abans de la sortida


L'encant que té la muntanya, mireu quina imatge més maca. Sino fós pels ciclistes....sou a tot arreu

Merescut entrepà a l'arribada a l'ombreta, com Dèu mana.  A l'esquerra Scotty, un cabra amb el que vem compartir tota la ruta. 

Aquest es Scotty fent un BackFlip No Hands !!! Jo Quan sigui gran vull ser com tú !! Una abraçada crack, vem pasar una bona estona soci....Fins la próxima.
A sota teniu per deixar comentaris, com veureu, trobareu un de muntbikes, que ens recorden que en breu tenim una nocturna amb la fresca, amb aturada al coll de Collsacreu. ja ho parlem...

15 comentaris:

  1. ei cracks!! que be us ho monteu...
    la setmana que ve fem una de les ja famoses.. NOCTURNA MUNTBIKES. podem contar amb vosaltres?? posarem info a blog i facebook perque us apunteu.
    soparem a collsacreu! divendres dia 19

    MUNTBIKES

    ResponElimina
  2. Bona crònica Dani, si tenia algún dubte, després de llegir-la, ja m'has convençut, ja em va posar la pell de gallina el gaitero de la plaza Obradoiro en arribar a Santiago de Compostela i ara tocarà conèixer a aquest senyor famòs de la QH , no ?. Per anar amb la pota xunga poques setmanes abans, et pots donar per molt satisfet. No hay dolorrrrr !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. MERCI Jordi , NO HO DUBTIS L'ANY VINENT ANIREM SENSE FALTA.

      Elimina
  3. Buena crónica, sin duda refleja muy bien lo vivido...

    Enhorabuena a esos inquietos jabatillos que nunca paran quietos...

    SAlud y força al canut...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Y que no pare la música,jaja.

      Elimina
  4. Bon dia!!!! JABALIS vosaltres si que sou un craks...el plaer va se meu rodar al vostre costat...gracies per la foto la veritat es que he sortit molt be..ja..ja..ja.vinga makinas ens veiem, una forta abraçada per tots.adeu

    ResponElimina
    Respostes
    1. Scatty , no sabia que sabias fer aquestes coses, jaja.

      Elimina
  5. Quina aventura!!! Sort que ets fort i tossut jajaja amb dos coll.. Al 2014 hi seré allà....Molt bè per Oscar!!!


    ResponElimina
    Respostes
    1. Vilaaa hay algun embalse cerca.podemos hacer unos largos pa calentar. Q te parece tri ??
      Jajaja

      Elimina
  6. Te acompañaremos algunos tri.jaja

    ResponElimina
  7. FELICIDADES DANI C, OSCAR Y CARLES!!!!!!! soys unos craks!!!!! de mayor puedo ser como vosotros???

    ResponElimina
  8. Esperar que voy por la fregona !!! Jajaja

    ResponElimina
  9. crónicas y aventuras completitas,como bien dices no podeis salir de casa,el que mas o el que menos siempre os pedirá un autógrafo,no me extraña, con esos cracks..!!! felicidades por vuestras aventuras que no son pocas,un placer leeros.Un abrazo Jordi..!!

    ResponElimina
  10. Felicidades a las tres makinas de ahi arriba Dani, Oscar y Carles!!! y el resto por lo que veo tampoco parais, no me extraña que no tengas tiempo de tanta crónica, aunque no lo entiendo del todo si la verdad es que nadie entrena... jajaja
    Por lo que veo te has centrado en las dos ruedas, como va ese isquio, recuperado ya???
    un saludo a todos familia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola ana ! Si , ahora salir a placer burrita o flaca. Despues de casi dos meses de dejar curar isquio, ayer calcé las salomon y corri por montaña y como es normal hoy agujetas....pero contento, isquio recuperado del todo. Pero en invierno me centrare en prestarle mas atencion a ese musculo olvidado por los ciclistas...

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...