JABALI BIKERS - CLUB CICLISTA SANT CEBRIÀ

JABALÍ BIKERS - CLUB CICLISTA SANT CEBRIÀ
COLLA D'AMICS AMANTS DE LA NATURA I ENAMORATS DE LA BICICLETA .
EL NOSTRE PARADÍS ES EL PARC NATURAL DEL MONTNEGRE I CORREDOR, AIXÍ COM EL MONTSENY.
FACEBOOK.COM/JABALIBIKERS
JABALIBIKERS.COM
trobatbe@hotmail.es

TRADUCTOR DE LA WEB

dissabte, 21 de setembre de 2013

MATAGALLS - MONTSERRAT 2013

Marxa Nocturna de llarga distància, 85 kms. Actualment , desde Collformic a Montserrat, 6.000 metres desnivell a fer en un màxim de  24 hores. L'organització insisteix al seu caràcter de repte no competitiu. Arribar es guanyar.

D' esquerra a dreta, Jordi, Enric i Eric. I Un senglar més, ausent per lesió, en Dani V, peró que jo sé que desde l'hospital anava apretant perque arribesim. 
Dani V, el "finisher" va per tú!!





Hola de nou !:

            Després d'aquest paréntesi estiuenc, obrim crònica amb aquesta burrada que potser no es del nostra pal, peró que de vegades un no sap com, acaba ficat dins d'aquests merdés.
            El tema era que dos senglars, en Dani V i jo, Jordi, portessim el "bitxo"fins al final d'aquesta prova, considerada ja d'ultra, per la seva distància, pero que reuneix els ingredients de tradició, fita important i acaba dalt del monestir de Montserrat, sempre espectacular arribada. Feia poc havia anat desde casa en bici amb un altre company jabali, en dani C., així que ara tocava a peu !!
             Finalment, un dia abans el company ha de ser ingressat, una infecció inoportuna a una antiga ferida biker.... rés important, uns dies més tard ja es a casa i en breu estarà en actiu donant canya.
             Així doncs, vaig a l'aventura amb dos amics meus.
             Eric, jove que vol entrar ja  mica en mica fent proves com alguna mitja, tris sprints i similars, peró encara verd en llarga distància. Aquest seria el seu debut.
             I l'altre amic per aquesta aventura, Enric, dels tri-bikeforners. Aquest últim, una garantia d'éxit, doncs si posés el seu curriculum es per sortir correns !!. Varies Ironmans, Halfs Ironman, maratons d'asfalt i muntanya, ultra-distancia i un xorro de proves de btt  de tots colors. I la veritat es que a part de acabar-les les seves marques son espectaculars.
              L'objectiu era clar, desconeixedors del recorregut, primer any per tots, doncs simplement arribar sense morir a l'intent. Per la meva part, molta bici a plaer, peró no havia fet els deures per aquesta modalitat, no estava amb confiança.  Si algún cop em mereixia abandonar, aquesta oportunitat tenia molts números.
            Tiraria d'estat de forma general i de cap,  quan calgués.  No quedava un altre.
            Sortida del Collformic a 1.140 metres altitut, a quarts de sis de la tarda, després d'un llarg viatge, amb autocar desde Sant Celoni on havia deixat cotxe. La logística està complicada per arribar, 3500 participants més familiars, carretera curves, colapses, etc.
             85 kms, amb 5 avituallaments distribuits a una mitjana d'un,  cada 15 kms aprox.
             El meu cap estava programat per pensar de "teca en teca" jajaja. Les primeres dues hores sabem que seràn les d'aprofitar visibilitat doncs després ja serà fosc a les 8.
             Estirem ritme una mica i trotem a les baixades. Així arribem al km 17, primera aturada. Haviem acordat aturades màximes de 15 minuts per no refredant-se. Seguim a bon ritme, Eric comença amb molesties a les cames i peus.
            Es fa fosc i arribem al  segon avituallament, allà ja perdem un company.  Eric, Al mig de la foscor decideix trucar a un familiar. Inexperiencia, fatiga, ritme masa alt segons ell, nervis, tot plegat, li pasa factura.
            Em pasa els seus bastons, davant insistència d'Enric, que em diu que quan estiguem cascats aniràn molt bé.
           Un cop els dos sols, es resumeix ràpid, tirar, tirar, tirar i tirar, jajaja. Aturades només per menjar i mirades sempre de complicitat, tots dos teniem clar que arribariem, era questió de buscar motivacions.
La meva era veure la llum del dia i per tant segurament Montserrat a la vista. I veure i menjar sense parar, condony, donuts, pastes, isotónica, relaxing cups, de tot !!


 Banc de proves pel calçat.
 Els mitjons no van pasar la prova... 

Enric, una machine amb potes. Dos dies més tad ja estava entrenant per la "5 cims". Merci per rebaixar-te al món dels mortals unes hores i que jo," quasi no ho notés".

Moment "relaxing cup"a Aiguafreda. 

I Així va ser. Es fa de dia i ja tenim la moreneta a la vista !!
Darrer avituallament al km 74 dels 85 kms totals !! Només queden onze. Aquí no es pot abandonar mai de la vida.
Ens trobem cansats de tota la nit, pero molt bé de cames, al meu cas tenia ja molesties a un peu, portava mitjons de recanvi per tenir sensació de frescor si calia, però no volia fer-ho perque ensumava que seria pitjor, doncs podria tenir coses lletges allà dins !! jejeje.
Pel camí algú ja ens deia que havíem fet pujades fortes, però que els darrers 4 kms són mortals.
Arribem a Monistrol, tenim el gegant davant. Ja només queden ganes d'arribar. Ningú parla. Es un seguit de zombies tipus walking Dead.
Si per carretera quedarien 11 kms, per la nostra ruta seràn nomès 3,5 kms !! Pujada vertical.
Aquí entren en acció els bastons !! Mai hagués pensat que anessint tant i tant bé !!!
Escalada de pedres que fan aixecar cames i apretar quadríceps. Gent aturada, gent animant i gent que anima dient  "si feu 3 kms en dues hores ja podeu estar contents"!! Finalment va ser una hora i mitja ,sense aturades però molt feixucs.
Jo savia que autocars arriben a Monistrol amb gent per fer aquesta pujada a peu.  Però si ho fas després de 81 kms de nit, la dificultat es exponencialment proporcional al cansament acumulat.
    Quan porten una bona estona pujant, ja veig que baixa alguna mami amb algún nen pel camí més planer.  Per fí, civilització !!
     I per fí som a dalt !! Per rematar.... tram d'escales i ja està. A  la saca !!
     Enric i Jordi finishers.


     Diuen que enganxa molt. No sé,  jo sempre dic que m'agradaria fer moltes coses i segur que em faltarà temps per fer-les abans de que les forces em fallin, així que aprofito per variar i fer el que em vingui de gust, però mai es sap, per qué no ?
     Ha estat dura, pero més per la part nocturna, es molt pesada, podriem dir-me que estava al montnegre pel bosc i hagués estat el mateix que creuar el par natural de Sant Llorenç i l'Obac com hem fet.
      Un plaer i honor compartir aventura amb Enric i  missatge a Eric a no desanimar-se, les muntanyes esperen i allà hi seràn per quan vulguis tornar a intentar-ho.
      El finisher meu va dedicat com ell ja  sap, a Dani V. .No ha estat el mateix sense tú, peró havia de rematar la feina i l'he fet. Tindrem moltes més aventures pel davant.
      Salutacions desde aquí, pels coneguts que hem saludat a la prova, Miguel Àngel, Eloi C., i també a gent que veient els nostres colors ha intercanviat algunes paraules, com al president del C.C. Canet i gent d'Arenys de Munt.


Havien 10 controls de pas on piten els xips, perque la gent no fagi trampes i agafi ATAJUUUUSSS

que pasa? Cadascú ho viu a la seva manera !!

 Quan veus això penses, ja estic, queda pujar, però total, amb el que portem, no vindrà d'aquí.

Bé, res a dir, es una càntir.

Foto de finishers.  Arribada al monestir de Montserrat, Enric i Jordi, una nit sensera i 85 kms a les cames. Aquí ja no erem persones i quedava tornar a casa  !!!  (NO VEM TORNAR A PEU...)

I tornant a l'activitat biker, recordeu que el dia 29 setembre anem a una kedada de btt amb una pila de companys de la mountain bike.
Troglodita 2013, amb els bikesteros d'anfitrions, per tots nivells ruta desde Vilanova del Vallés i al final esmorzar de germanor.
Si algú s'anima que ho digui ó entri directament a la seva pàgina.
Pel dia 5 Octubre, alguns jabalis anirem a la marxa Rupit Pruit, per la serra del Collsacabra, que ho sabeu, ens inscriurem en breu doncs son poques places.
27 octubre open muntbikes i ......TEMPS DE BTT !!!!
ja sabem que alló de  "las bicicletas són para el verano" es FALS.

"LAS BICICLETAS DE BTT  SON PARA EL OTOÑO"

Fins la propera tronats !!

6 comentaris:

  1. otro gran reto que nos deja sin palabras.que grandes..!!! felicitats fieras..!!!

    ResponElimina
  2. Felicitar-vos a tots els finishers. Es una prova de fé. Ningú competeix contra ningú, sino amb ell mateix.
    Jo tampoc deia de repetir i ja porto quatre, amb anys entre mig.
    Bona divulgació de la marxa, gràcies.

    Manel

    Marxaires de Gràcia


    ResponElimina
  3. BRAVO CHICOS UNA GRAN PROEZA QUE DEVO ESCRIBIRLA CON MAYUSCULAS.
    ESTE FINDE COINCIDI CON UN JABALI LLAMADO DAVID QUE ESTA POR LA ZONA DEL RIPOLLES ACAMPADO,APROBECHO PARA SALUDARLO Y A TODOS UN ABRAZO.

    ResponElimina
    Respostes
    1. hola Juan, soy Dani C me hizo gracia vernos tan lejos de casa, ya quedaremos por aquí algún dia para ruta por allí,jajajajaja, subi hasta castellar de n'huc, tenia que llegar pronto al camping, que caña todo aquello, próximo dia hare misma ruta pero llegare hasta la molina y bajare por la collada de tossas, creo que son 100 km mas o menos con basante desnivel +

      Elimina
  4. Gracies companys, ginetas, a Manel y a Juan.
    Sí Juan, algo ha llegado a mis oidos, jajaja, se trata de Dani C. y me ha hecho hasta ilusión, que el poder de los blogs haga saludarse a los bikers muy lejos de sus casas. Ya lo ves, el mundo es un pañuelo, una saludo de parte de todos !!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...