JABALI BIKERS - CLUB CICLISTA SANT CEBRIÀ

JABALÍ BIKERS - CLUB CICLISTA SANT CEBRIÀ
COLLA D'AMICS AMANTS DE LA NATURA I ENAMORATS DE LA BICICLETA .
EL NOSTRE PARADÍS ES EL PARC NATURAL DEL MONTNEGRE I CORREDOR, AIXÍ COM EL MONTSENY.
FACEBOOK.COM/JABALIBIKERS
JABALIBIKERS.COM
trobatbe@hotmail.es

TRADUCTOR DE LA WEB

dimarts, 15 d’octubre de 2013

MINES DE CAN MONTSANT (MONTNEGRE-TORDERA)

Sortida "socio-esportiva- turística-cultural" a les mines de Can Montsant

JOEL, RAFA, DANI R, CARLES, JORDI, DANI V.,  AL MIRADOR DEL ROCATELL

Espectacular entrada a les mines de coure, explotades de 1850 a 1920 aproximadament, ara visitades pels curiosos.

Dani V. als llacs, Pantà de la Brinxa bastant plé, amb efecte mirall i tot !

Hola Bikers :

Sortida betetera de les que més m'agraden. Una mica de tot,  es pateix pujant, 1.300 de desnivell, pero té recompensa doncs es visiten indrets macos i si cal aturar-se, doncs ens aturem.
Sense aturada de forquilla, la ruta era llarga, peró va valdre la pena.
Ens juntem una bona colleta, i anem a veure les mines de can Montsant, conegudes pels més curiosos, peró descongudes per la majoria dels mortals, tot i ser de la zona.
Era conéixedor que havia estat a prop molts cops, pero mai les haviem buscat. Aquest cop amb l'ajuda del gipiese senglar, segur donariem amb elles.
Pujada direcció Hortsavinyà, després ens deixem caure direcció Sant LLop i agafem el trencall que va al Rocatell.
De fet es el camí de la foto de sota que porta a Can Caselles.


Camí que porta al Rocatell.

Detall porta Mas Can Caselles

El safareig de Can Caselles, quan deixes de mirar on fiques la roda del davant, i baixes de la bici,  acabes veient coses com aquestes.
"Que potito é er montnegre, collons"


Joel, negociant amb gent de la comarca. Molt amablement es van interesar per la nostra cerca de les mines i van preguntar " Porteu cordes ?"
 Un cop allà, fotos a Can Caselles i després seguim capa el mirador del Rocatell. Probablement el més maco del Montnegre. Feia temps que no anàvem.
Desde allà es poden gaudir d'unes vistes excel-lents.

Desde el mirador del Rocatell, el nostra camp de visió humà, es queda petit per veure tanta panoràmica
 Deixem el Rocatell i ens deixem guiar pel gps, sabem que les mines estàn amagades, pero Rafa ens porta hàbilment fins deixar les nostres burrites i arribar caminant pel mig del bosc.
i ja hi som !!
Com sempre em pasa, ser-hi a llocs on sé que fa molts anys havia molta gent treballant, em fa una sensació de respecte especial. Intrusisme històric ó algo així.
Les mines de Can Montsant han estat un dels jaciments de coure més importants de Catalunya, de 1850 a 1920. del tipus skarn, roca metamórfica, roca calcàrea que amb la intervenció d'altres elements es transforma.
Com a principals menes de coure trobem al jaciment la Bornita i la Calcopirita. El coure es feia servir molt pels estris de cuina. Ja m'imagino la zona on erem, plena de carretes trastejant amunt i avall. A ben segur que on fem broma ara, la gent ho passava ben malament allà avall.
Bé nosaltres ,trobar, trobar... amb prou feines ens acostavem als forats doncs fan molt de respecte.

Entrades a la mina molt fondes i sense cap mena de protecció al voltant, tot i ser al mig del bosc, no estàn exentes de provocar un dia un accident a algún boletaire ó excursionista.
Foto trobada a la xarxa. Parlen de tres nivells de galeries.

Joel, a punt d'entrar a les mines del Rei Salomó.
 Un cop visitades, trobem que tornar a casa seria poca cosa, així que decidim baixar als llacs, al Gorg negre, que de ben segur amb les pluges estaria maco.
Fem la baixada amb compte ! doncs està plena de xeregalls i no es difícil colocar una roda del davant,  on no toca i tenir un bon ensurt.
Baixada als llacs, Gorg negre, Pantà de la Brinxa ó com  volgueu...
 En aquest punt, un cop feta la visita al llac,(dalt teniu una foto amb Dani V.), ens decidim a pujar a Sant Martí del Montnegre. La pujada es llarga i feixuga. Avui feia la reentrada un senglar que surt de dos mesos de quasi inactivitat per lesió, així que tot i l'"encerrona" de la sortida, s'ha portat com un valent.
I capa dalt fins arribar a Sant Martí.
Ermita de SAnt Martí del Montnegre

Dues sortides més i es ell qui haurà d'esperar a la resta.
 Desde Sant Martí ja seguim camí del Coll de Can Benet i desde allà pugem encara més capa la Plaça de Felix Rodriguez de la Fuente i ara sí ens deixem caure per la pista que baixa directament direcció Calella, no sense abans fer una aturada a la Font dels Amics, encara terme municipal de Tordera.

Coll de Can Benet, més conegut per l'esplai.

Font dels Amics, pista que porta fins la carretera que dur finalment a l'hospital de Calella.
Un cop baixem per la pista,  arribem als Tres Termes i ja només queda  deixar l'asfalt i agafar terra que ens duria a Calella, per baixar pel plà d'en Mora, més conegut per tots com "les basures" i arribada a Sant Cebrià on ens espera un refrigeri i trobada amb Juanjo ,un altre jabali a petar la xerrada.

Un dia fabulós de btt, destacar per part meva la trobada amb Carles, amb qui feia temps no coincidia, i la mala pota de Sergio, que també anava a venir , peró una averia mecànica a la roda, li va deixar fora abans de començar.

Tres senglars més van sortir en flaka, Òscar, Dani C. i Víctor van anar de S.Cebrià a Campdevànol, uns 130kms aprox. amb vistes a posar-se a punt per próxim diumenge ser-hi a les 3 Hores Resistencia d'Arenys de Munt.

D'altre banda dos senglars més, en Joan i Andrés, amb ganes de fer una sortida més rapideta, van sortir a l'hora dels senyors, sobre les 10 del matí, jejeje, per anar a fer corriols per la Creu de Canet. Parlen del descobriment d'un corriolet que baixa capa Arenys....jejeje estem malalts !!!! Ja compartireu nois !!

També sòc conèixedor  que en Dani G e  Isabel van participar a la mitja marató  de muntanya , Marxa dels Tres Turons. I es que en aquest poble no entrena ningú !!!!!!!!!! 
Aquesta la vaig fer una any i dono fé que deu ni dó les rampes que té la cursa. Enhorabona nois !

I aixó es tot, darrerament no acostumo a fer tantes fotos, aquesta es només una selecció, peró aixó va com va, la sortida esportiva cultural es va prestar a fer-ho així i jo que sòc de dit fluix...
Felicitar a tots els companys, per gaudir a tope sense ensurts i sense averies i ens veiem la setmana que vinent, aprofitarem dissabte per fer alguna cosa biker,  doncs diumenge als senglars ens toca donar suport al team jabali que tindrem donant voltes a les 3 hores de resistència i el seguent del 27 octubre estarem fent un cop de mà al Open Muntbikes com voluntaris. Així que no ens aburrirem no....

A reveure !!

Jordi -JABALI BIKER

8 comentaris:

  1. Bonitas fotos que ademas delatan el buen rollo de la salida, donde hoy el placer a superado el dolor, creo que por el momento de la temporada que estamos es mas momento de disfrutar que de sufrir.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por la visita joan.
      Tu descansa que la proxina temporada me tienes que dar retos tuyos pata leer espectaculares como los de este año.

      Elimina
  2. Collons ,Jordi ! Que bien documentado... muy chula la salida, sólo faltó la butifarra amb mongetes !! y que yo fuera más ligerito jejeje

    ResponElimina
  3. Gran crònica Jordi, como se nota que disfrutaste la salida canalla!! Si al final las salidas betetero turisticas son las más divertidas. Estoy de acuerdo con el compañero , solo falto el butifarrot-

    ResponElimina
    Respostes
    1. Y lo q nos espera. Esa pagina de salidas beteteras con gps la vamos a explotar.
      Salidas de 4 o 5 horas por
      zonas como ripolles o la garrotxa, caeran a nuestros pies en el 2014.

      Elimina
  4. grande esos jabalis,ruta muy bonita de las que me gustan a mi.

    un abrazo a todos.

    ResponElimina
  5. hola socios..!!! cuanto me alegra que hayais estado en este lugar,espectacular en todos los sentidos.no sabeis bien lo que nos costo encontrar estas minas a base de mapas indescifrables,en aquella época no teníamos gps pero las disfrutamos como el que mas,veo que sigue estando todo en su sitio,ahora os reto a encontrar la taula de les bruixes ,lugar mágico y misterioso donde los haya, este os falta..je, je, je que mala soy..!!!!! un abrazo fieras.

    ResponElimina
  6. Molt xula la ruta jabalís, masia de Can Caselles i la zona del rocatell es espectacular, i les mines com a mínim curioses, però em van semblar una mica perillosses. Les fotos no diem. Gran ruta.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...